...
Show More
Contra tot pronòstic l'he acabat!
M'ha costat molt i crec que és per dos motius:
1. Me l'he llegit en anglès i el vocabulari que utilitza... sort que l'he llegit amb kindle i diccionari, però utilitza moltes paraules antigues, jo crec que en clau irònica o humurística, i moltes paraules compostes per descriure comportaments o personatges, que aquestes no sortien al diccionari del kindle. Això, sumat al factor 2, m'ha fet que costi avançar.
2. El tema bàsicament gira entorn a l'alta societat, amb escenari a Nova York, i al principi sembla que hauries d'estar enterat de tot per seguir el fil i entendre les relacions entre personatges, però després aprens que això és secundari.
3. He dit que eren dos pero en són tres. El llibre és una mica dispers. Són tres parts i dins les parts es van entrellaçant històries amb diferents personatges i en un espai-temps diferent.
De totes maneres, he disfrutat molt, sobretot el final. En les dues primeres parts el protagonista, P.B. Jones, que en realitat és com un alter ego pervers i exagerat del Truman Capote, té més rellevància i va combinant explicacions sobre la seva vida amb relata sobre ell coneixent a diverses persones, totes riques i generalment desquiciades per A o per B.
L'última part, la Côte Basque, és en realitat el primer article (d'aquesta sèrie de tres que pòstumament van esdevenir la novela) que va publicar a Squire, i és el que m'ha divertit més perquè és pur cotilleo. Bàsicament és un únic escenari: La Côte Basque, un restaurant mega exclusiu de Nova York, i aquí una de les seves amigues li explica safareigs sobre absolutament tothom que hi ha pel voltant i gent de fora també. La gràcia és que tot això que explica en realitat és veritat, són coses que van confiar-li al Truman Capote les seves amigues de l'alta societat, i canviant el nom va i les publica a una revista famosíssima. Total que aquest llibre és la raó per la que acaba morint sol i acoholitzat.
Crec que el tornaré a llegir en castellà més endevant perquè estic segura que m'he perdut coses. Ha estat una lectura molt diferent, a moments anava molt perduda però l'he disfrutat, a part que m'apassiona el personatge del Truman Capote
M'ha costat molt i crec que és per dos motius:
1. Me l'he llegit en anglès i el vocabulari que utilitza... sort que l'he llegit amb kindle i diccionari, però utilitza moltes paraules antigues, jo crec que en clau irònica o humurística, i moltes paraules compostes per descriure comportaments o personatges, que aquestes no sortien al diccionari del kindle. Això, sumat al factor 2, m'ha fet que costi avançar.
2. El tema bàsicament gira entorn a l'alta societat, amb escenari a Nova York, i al principi sembla que hauries d'estar enterat de tot per seguir el fil i entendre les relacions entre personatges, però després aprens que això és secundari.
3. He dit que eren dos pero en són tres. El llibre és una mica dispers. Són tres parts i dins les parts es van entrellaçant històries amb diferents personatges i en un espai-temps diferent.
De totes maneres, he disfrutat molt, sobretot el final. En les dues primeres parts el protagonista, P.B. Jones, que en realitat és com un alter ego pervers i exagerat del Truman Capote, té més rellevància i va combinant explicacions sobre la seva vida amb relata sobre ell coneixent a diverses persones, totes riques i generalment desquiciades per A o per B.
L'última part, la Côte Basque, és en realitat el primer article (d'aquesta sèrie de tres que pòstumament van esdevenir la novela) que va publicar a Squire, i és el que m'ha divertit més perquè és pur cotilleo. Bàsicament és un únic escenari: La Côte Basque, un restaurant mega exclusiu de Nova York, i aquí una de les seves amigues li explica safareigs sobre absolutament tothom que hi ha pel voltant i gent de fora també. La gràcia és que tot això que explica en realitat és veritat, són coses que van confiar-li al Truman Capote les seves amigues de l'alta societat, i canviant el nom va i les publica a una revista famosíssima. Total que aquest llibre és la raó per la que acaba morint sol i acoholitzat.
Crec que el tornaré a llegir en castellà més endevant perquè estic segura que m'he perdut coses. Ha estat una lectura molt diferent, a moments anava molt perduda però l'he disfrutat, a part que m'apassiona el personatge del Truman Capote