Banger ça a l'air incroyable Aristophane, le traducteur a fait un taff de frappadingue !!!!!!!!!!!!

This is one of the first anti war demonstration in form of art but nevertheless in public.

The audio book from Librivox can be found here but is not that good and I need to read the text to get the actual feeling of the content and the story. Will search the Gutenberg library for the actual text but if you are bored you can listen the book from here:

So 5 starts for the book as such, 1 start for the audioboook version.

https://librivox.org/the-acharnians-b...

Interesante propuesta de un pueblo utilizado como punto de expresión para vituperar el conflicto bélico del Peloponeso.

this makes no sense it’s vibes only. and the vibes aren’t even good

First complete work I've read in Greek. Only took me 3 months.

A comedy of democracy at war and peace.

Despite its age, it’s got some solid jokes. Interesting to see how much comedy has changed and how some bits have worked for millennium.

Has to be my favourite Greek play I've ever read. Combining dry sardonic humour with witty criticisms of society.

n  n    B.R.A.CE. 2018 4 βιβλία για τα οποία θα έχεις μια ευφάνταστη δική σου κατηγορίαn  n (2/4)

DICEÒPOLIS. - (Als espectadors.) No us indigneu contra mi, espectadors, si, captaire com sóc, vaig a parlar davant dels atenesos sobre la ciutat, fent una comèdia; també en sap, de justícia, la comèdia.

comedia

A lot of the humor went over my head, but the chopping block Euripides scene was quite funny and memorable

Had an urge to read something classical. Always fun Aristophanes, always readable and it is mindblowing that 2,500 year old political jokes can still be funny. It somehow keeps you sane and humble reading something so old, 450 years before Christ, that makes points about democracy, mob mentality, that those spouting all the modern hystria against Brexit, Trump etc could do with reading. Felt an antidote and massage to the brain after all the silly 140 character ideological hammering that goes on today.

dir primer de tot que és un llibre que hem hagut de llegir per classe i que no s’ha acabat de gaudir del tot. dir segon que deixa molt a desitjar i que trontolla massa com per voler llegir-lo al segle xxi. deixant de banda els punts que remarcaria perquè l’estic estudiant (els recursos còmics, escènics, les declaracions d’intencions, la crítica, el pensament i opinió que planteja, els problemes i solucions, la justícia, la denúncia, la guerra, la treva…) hi he trobat massa misogínia i no m’ha agradat. ara només puc destacar això perquè estic enfadada. en un cert moment, amb una apologia de la violació brutal, després moltes al·lusions a les putes, degradant-les, notant-se massa la intenció de l’autor de fer riure tots els homenots del públic… en fi… no puc parlar amb massa claredat, m’ha fet massa fàstic. em genera un debat intern que sempre que sobresurt em fa molta ràbia: hem de seguir rient les brometes només perquè en aquella època era normal? hem de permetre les males praxis amb la justificació del context? clarament, mirar aquesta obra des dels ulls d’avui dia ens fa posar les mans al cap.. però: quina lectura hem de fer si no? potser no som suficientment crítics amb el to, amb el tema… potser estem permetent massa perquè l’autor forma part del cànon? perquè va ser una revolució? potser sí, però penso que són coses que no s’han de passar per alt. potser des de la lectura no s’ha de fer un judici, però almenys no ignorar aquests trets. el professor no ha comentat absolutament res a classe, i jo encara no havia llegit l’obra… és un fet de l’època, la visió que es tenia, però em sembla molt fort que nosaltres haguem d’acceptar-ho i restar en silenci. en fi: homes llegint homes i aplaudint homes… no diré les coses bones, això és tot. ja he de fer veure que adoro aquesta obra a l’examen. en algun moment de la vida sé que llegiré més aristòfanes, però tio, t’has passat…