A nice little story, but not as good as n  Smoken, the film that was made out of it.

This is a unique and utterly charming Christmas story told within a Christmas story first published in 1990. With delightful artwork and an unusual little thought-provoking plot, I loved this little fable. I was lucky enough to find a library copy online which is a beautiful little book. Highly recommended, especially if you can find a hard copy.

Un relat molt curt que no busca res més que distreure i ho aconsegueix. Paul Auster ens explica una petita història de la mà de l'Auggie Wren, el dependent del seu estanc preferit. Un conte de Nadal allunyat dels contes tradicionals però on primen, en certa manera, la bondat i els valors familiars i nadalencs. Per la seva durada val molt la pena.

Una petita edició a càrrec de Angle Editorial amb pròleg de Sergi Pàmies i algunes il·lustracions. Molt treballada per ser tant curta la història. Una traducció excel·lent de Albert Nolla.

El conte de Nadal que surt dels tòpics i que va inpirar la película 'Smoke'.

Títol: El conte de Nadal de l'Auggie Wren
Autor: Paul Auster
Editorial: Angle Editorial
Il·lustracions: Santi Sallés
Traducció: Albert Nolla
Presentación: Sergi Pàmies
Any: 2020
PVP: 8,50

Sinopsis

Quan Paul Auster rep l’encàrrec d’escriure un conte de Nadal per publicar al New York Times, s’adona que s’ha ficat en un embolic. Com escriure un conte de Nadal sense caure en arguments ridículs, amb sentiments ensucradíssims i personatges embafadors? És l’Auggie Wren, que regenta un estanc a Brooklyn, qui li donarà la solució: «Si em convides a dinar, amic meu, t’explicaré el millor conte de Nadal que hagis sentit mai. I t’asseguro que fins a l’última paraula és veritat.»

Una història gens convencional —un lladregot, una cartera perduda, una àvia cega, un dinar familiar—, gens sentimental però plenament emotiva, que capgira els suposats valors nadalencs i que va ser el germen de la pel·lícula Smoke. Un clàssic contemporani.

«Mentre hi hagi una persona que se la cregui, no hi ha cap història que no pugui ser veritat.»

Paul Auster

Nascut a Newark (Nova Jersey) el 1947, és un dels autors més llegits i traduïts de la literatura actual. Va estudiar literatures europees a la Universitat de Columbia (Nova York). En la seva obra destaquen Trilogia de Nova York (Ciutat de vidre, Fantasmes i L’habitació tancada), La música de l’atzar, Leviatan, El llibre de les il·lusions, Bogeries de Brooklyn, o 4, 3, 2, 1.

Ressenya

Paul Auster ha rebut l'encàrrec d'escriure un conte de Nadal pel New York Times, però no sap què escriure i l'Auggie li promet que si el convida a dinar li explicarà un conte.

L'Auggie, que treballa darrere el taulell de l'estanc on el narrador sol comprar tabac, un dia va veure al diari una ressenya d'un dels seus llibres acompanyada d'una fotografia seva i des d'aquest instant, la seva relació va canviar. L'Auggie també es considera un artista i un dia li demana a l'escriptor que vegi la seva obra: un àlbum de més de quatre mil fotos de la cantonada on hi ha el seu estanc fetes cada dia de la seva vida a la mateixa hora. Tota una obra magna! L'Auggie l'ensenya a observar amb deteniment: “Vas massa de pressa. Si no vas més a poc a poc és impossible que ho entenguis”, i de mica en mica, l'autor comença a apreciar les coincidències, les persones que solen aparèixer a aquella hora a les seves fotos, les llums, els contrasts, fins els detalls més petits: “Em vaig adonar que l’Auggie fotografiava el temps, tant el temps natural com el temps humà, i ho feia col·locant-se en un raconet del món i desitjant fer-se’l seu, fent guàrdia a l’espai que havia escollit per a ell”. Des d'aquest moment la seva relació canvia i, un dia, l'alter ego de Paul Auster li comenta la seva frustració i l'Auggie decideix ajudar-lo explicant-li un conte que és la història sobre com va aconseguir la càmera.

Encara que sorprèn que un conte amb lladres i personatges solitàris protagonitzin una historia de Nadal, sens dubte, aquest és l'atractiu d'aquest conte (no)nadalenc: no és un conte sensibler, ni excessivament cursi, i tot i que els personages intenten ser bondadosos per Nadal, les festes no influeixen en la seva moralitat.

El conte de Nadal de l'Auggie Wren és un llibre molt breu, de poques pàgines i que es pot llegir un vespre al llit abans d'anar a dormir o un migdia mentre prenem el café. És de lectura fácil i àgil, ja que la narració és el diàleg entre l'escriptor i Auggie Wren. La historia, doncs, juga amb la ficcio i realitat, i el lector es pregunta: és el conte real o inventat?

De la mateixa manera, l'adaptació cinematogràfica Smoke, dirigida per Wayne Wang i escrita pel mateix Paul Auster, també manté aquesta narració tan particular del conte i ens mostra el diàleg on l'Auggie narra el conte durant el dinar, i no és fins al final, en els crèdit, on ens mostra la representació.

Si com jo sempre heu volgut llegir Paul Auster, però no heu trobat mai el moment, ja que aquest any no podrem fer dinars tan llargs ni amb tanta gent, podem aprofitar-lo per llegir històries de Nadal com aquesta. A més, crec que aquest any, més que mai, podrem sentir-nos identificats amb la reflexió de l'Auggie, l'home de l'estanc de Brooklyn, que durant any ha fet fotos del seu local cada dia a la mateixa hora i és que Wren ensenya al narrador a mirar i aquest fascinat ho relata tot en aquest conte.

Més informació al blog:
https://meyonbookblog.blogspot.com/20...

A short story for adults with illustrations. As christmas stories go it is subtle, no snow or carols but some nice messages about frienship, humility, sharing, passing time and the moral question of whether the truth always matters. I was expecting more of a twist or conclusion at the end but it was a nice story.

“ Even at their best, Christmas stories were no more than wish fulfillment dreams, fairy tales for adults, and I’d be damned if I’d ever allowed myself to write something like that”.

The author, Paul Auster, is asked to write a Christmas short story. He is stumped about what to write, but his friend, Auggie Wren, tells him he has the perfect one for him. So Auggie recounts the story of one Christmas, when he was returning a found wallet, he ended up spending Christmas with a blind woman.

A sweet story that is not a conventional Christmas story. I totally enjoyed it!

Many thanks to my GR friend Cheri, whose review prompted me to read this book.

This book marks the first of my Christmas reads for this year.

This is an easy read, but it’s kind of a pointless story. Basically, the author is asked to write a story about Christmas for the New York Times and doesn’t know what to write, so his friend tells him a story about Christmas, and he isn’t sure whether or not it is true

Fun, tongue in cheek, if it were any longer I'd probably feel a bit disappointed. Read for class.

"თუ ერთ ადამიანს მაინც სჯერა, როგორ შეიძლება, რომ ის ამბავი ნამდვილი არ იყოს".

პ.ს ფოტოაპარატი უნდა ვიყიდო.

Auggie Wren trabaja en un estanco de tabaco en Brooklyn donde vendían unos puritos holandeses que a Auster le gustaba fumar.
Su relacion era la normal en estos casos hasta que un día Auggie encontró una reseña de uno de sus libros en una revista y dejó de ser un cliente para convertirse en una persona distinguida. Por eso le enseñó doce álbumes de fotos, la obra de su vida. Durante los últimos doce años había hecho una fotografía todos los días a las siete de la mañana de la misma vista, en concreto la esquina de la avenida Atlantic y la calle Clinton.

Fotografiando el mismo lugar y a todas las personas que por allí pasaban dejaba constancia del tiempo, el natural y el humano porque
" mañana y mañana y mañana el tiempo avanza cauteloso" pero para verlo hay que mirar con calma porque " si no miras con detenimiento nunca conseguirás ver nada".

Cuando un día a Auster el New York Times le propone escribir un cuento de Navidad, Auggie le contará la historia de como empezó a hacer fotos.
De cómo un joven entró a robar en su tienda, cómo encontró un a cartera y cómo pasó la última Navidad con una anciana ciega y como hizo feliz a una persona.


Un cuento breve no llega a las 40 páginas que en un principio no parece el típico cuento de Navidad pero que deja constancia de los valores típicos de la Navidad, el amor, el bien, la compasión, la generosidad y la caridad.
¿Será cierta la historia que le ha contado Auggie a Paul? Da igual. "mientras haya una persona que se la crea no hay ninguna historia que no sea verdadera" .

Leedlo, os va a encantar y vais a tardar en leerlo casi menos que en leer este post

“As long as there's one person to believe it, there's no story that can't be true.” ✨

Las buenas acciones por Navidad también ocurren en Brooklyn y allí estaba Paul Auster para contarlo.